16 d’octubre 2015

Documentant la vida


Quan tenia dotze anys una amiga em va regalar un diari, un d’aquells amb candau i clau minúscula. I vaig començar a escriure. A escriure coses senzilles, ordinàries, del dia a dia, les coses que em passaven a classe, les matèries que estudiava o com em sentia quan parlava amb el noi que m'agradava. Durant uns anys vaig tenir el costum d’escriure (i també d’enganxar fotos, entrades o retalls de revistes) en llibretes boniques, plenes d’aventures i desventures, que ara em fan riure i també recordo amb nostàlgia. Després, em vaig començar a aficionar a la fotografia i vaig passar èpoques de tot, unes en les que em sentia inspirada per escriure i altres en les que sobretot fotografiava i només, de tant en tant, escrivia quatre pensaments en un foli qualsevol o en un document de word.  


Quan va néixer el Roc vaig fer el meu primer projecte de documentació diari i durant els seus primers sis mesos de vida vaig fotografiar i escriure diàriament totes les nostres petites (i grans!) vivències, fins que em vaig reincorporar a la feina i vaig haver d'adaptar-me al ritme de vida normal. 
Els anys següents, he estat en una espècie de búsqueda d'un sistema, un flux de treball definitiu, que pogués integrar en el meu dia a dia per documentar les meves petites històries. Però, lluny d'això, de trobar un mètode únic, he descobert que el meu procés de documentació personal és en constant canvi i adaptació (igual que jo, que al llarg dels mesos i els anys, passo per diferents fases i etapes personals) i, sense adonarme'n, de forma natural, el vaig modificant.
Aquest temps de reflexió, però, m'ha servit per adonar-me que, d'una manera o una altra, la documentació ha anat formant part de la meva vida, i que per mi, documentar és un procés creatiu, que em relaxa i m'allibera; però també una manera de donar forma als pensaments i als sentiments, de fer-los visibles, estructurar-los i el·laborar-los; una manera de capturar els moments, guardar-los, reviure'ls i recordar-los; i també una manera de celebrar la vida, de ser conscient d'ella i de valorar-la. 
Així que, a patir d'ara, he decidit que deixaré que el sistema segueixi fluint, vagi canviant amb mi, formi part del propi procés creatiu i respongui a la meva necessitat de cada moment. Ja t'aniré explicant...

I a tu, t'agrada documentar el teu dia a dia? has trobat un sistema de documentació personal que et funciona durant molt de temps? o també canvies sovint de format? M'encantaria conèixer la teva experiència!





2 comentaris:

  1. Estel!

    Ben tornada al món del blog! M'has fet riure amb això del diari amb clau minúscula, crec que en vaig tenir un parell, però sóc molt poc constant amb això de documentar: t'admiro! Potser ho he salvat una mica amb l'instagram :)

    Contenta de seguir tota la teva documentació!

    Un petonet bonica! I a veure si ens veiem aviat!

    Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!Moltes gràcies! Ara sí que ens veure'm aviat, no?Petonets

      Elimina

designed with love by lacapsadegaletes