Avui fa cinc anys que ens vam casar, que vam abandonar la nostra vida de solters, i iniciar un projecte en família. Ens vam casar a Vilanova del Vallès, un dissabte al matí, més d'un any i mig després que uns amics ens regaléssin un viatge a París i el JM es declarés, solitari en mà, durant un sopar romàntic navegant pel Sena. Durant els divuit mesos següents vaig disfrutar de tota la preparació i organització del casament i la celebració, i, és veritat, que el dia que em vaig casar ha estat un dels més feliços de la meva vida. La música, les flors, les paraules, la família, els amics, els detalls...i nosaltres, el nostre amor i el nostre projecte. Tot em va fer feliç, vaig disfrutar cada instant i el vaig exprimir al màxim. Al matí següent, encara encisats per tot el que acabàvem de viure, marxàvem a la Cerdanya, i uns dies després a la Polinesia Francesa, o el que és el mateix, al paradís, de lluna de mel. Durant aquells dies vaig viure en un núvol, com en un somni, extasiada entre els records del casament, les aigües turqueses de Moorea, la vainilla de Taha'a, les flors de Tiaré de Bora Bora, els dofins de Rangiroa, i la il.lusió d'una nova etapa, d'una nova vida, en la esperava quedar-me embarassada i ser mare. Un mes després, el meu cigronet començava a formar-se i créixer dins la meva panxa, la qual vaig lluir enorme durant nou mesos, fins que el mes de febrer següent va néixer el Roc, ben despert i amb els ulls ben oberts, donant sentit al nostre projecte i canviant-nos la vida per sempre.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquest any em feia il.lusió fer-li un regal especial al JM pel nostre aniversari de casament i quan vaig veure les il.lustracions personalizades de la Maruta de
Tutti Confetti vaig tenir clar que li volia regalar una il.lustració de la nostra família. Així que vaig enviar-li un mail explicant-li algunes coses del JM, del Roc i de mi mateixa i algunes fotos on sortiem els tres. Però quan vaig rebre l'esbós em vaig quedar totalment impressionada, ja que sense conèixer la nostra història, ens havia dibuixat a tots tres a dins el Kayak del JM navegant per unes aigües cristal.lines, entre peixos de colors, que em van transportar directament a la Polinesia i em van fer connectar amb totes les emocions del nostre naixement com a família.
Un petó i bon cap de setmana!
