16 d’octubre 2015

Documentant la vida


Quan tenia dotze anys una amiga em va regalar un diari, un d’aquells amb candau i clau minúscula. I vaig començar a escriure. A escriure coses senzilles, ordinàries, del dia a dia, les coses que em passaven a classe, les matèries que estudiava o com em sentia quan parlava amb el noi que m'agradava. Durant uns anys vaig tenir el costum d’escriure (i també d’enganxar fotos, entrades o retalls de revistes) en llibretes boniques, plenes d’aventures i desventures, que ara em fan riure i també recordo amb nostàlgia. Després, em vaig començar a aficionar a la fotografia i vaig passar èpoques de tot, unes en les que em sentia inspirada per escriure i altres en les que sobretot fotografiava i només, de tant en tant, escrivia quatre pensaments en un foli qualsevol o en un document de word.  


Quan va néixer el Roc vaig fer el meu primer projecte de documentació diari i durant els seus primers sis mesos de vida vaig fotografiar i escriure diàriament totes les nostres petites (i grans!) vivències, fins que em vaig reincorporar a la feina i vaig haver d'adaptar-me al ritme de vida normal. 
Els anys següents, he estat en una espècie de búsqueda d'un sistema, un flux de treball definitiu, que pogués integrar en el meu dia a dia per documentar les meves petites històries. Però, lluny d'això, de trobar un mètode únic, he descobert que el meu procés de documentació personal és en constant canvi i adaptació (igual que jo, que al llarg dels mesos i els anys, passo per diferents fases i etapes personals) i, sense adonarme'n, de forma natural, el vaig modificant.
Aquest temps de reflexió, però, m'ha servit per adonar-me que, d'una manera o una altra, la documentació ha anat formant part de la meva vida, i que per mi, documentar és un procés creatiu, que em relaxa i m'allibera; però també una manera de donar forma als pensaments i als sentiments, de fer-los visibles, estructurar-los i el·laborar-los; una manera de capturar els moments, guardar-los, reviure'ls i recordar-los; i també una manera de celebrar la vida, de ser conscient d'ella i de valorar-la. 
Així que, a patir d'ara, he decidit que deixaré que el sistema segueixi fluint, vagi canviant amb mi, formi part del propi procés creatiu i respongui a la meva necessitat de cada moment. Ja t'aniré explicant...

I a tu, t'agrada documentar el teu dia a dia? has trobat un sistema de documentació personal que et funciona durant molt de temps? o també canvies sovint de format? M'encantaria conèixer la teva experiència!





designed with love by lacapsadegaletes